Per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics publica les localitzacions de parcel·les on s’ha conreat blat de les índies modificat geneticament a la nostra illa. En aquest informe que ara vos presentam trobareu els resultats de les prospeccions que hem fet a la zona de sa Pobla, allà on més blat de les índies es conrea a la nostra illa. Al document veureu que s’han localitzat diferents parcel·les als municipis de Campanet, Muro i sa Pobla. Però allò més novedós d’aquest informe és que per primera vegada indica’m on són les parcel·les quan encara no han estat segades.

Introducció:

A les acaballes del mes de setembre ens arribaren les primeres dades oficials sobre conreus transgènics a Mallorca. Segons el Ministeri, a les Illes Balears es vengueren llavors de blat de les índies transgènic MON810 com per a sembrar 51,47 ha. El que ens torna a recordar que els Organismes Modificats Genèticament (OMG) són una realitat ben present aquí a Mallorca. Encara falta conèixer la suposada informació pública del registre de parcel·les amb OMG que gestiona la conselleria d’agricultura, així com al informació recollida a les declaracions de la PAC dels pagesos.
Però de qualsevol manera, la major utilitat d’aquestes xifres és per demostrar la manca de rigor de l’administració, ja que com hem pogut fer públic els darrers anys, aquestes mai coincideixen entre elles, el que assenyala la poca sensibilitat de l’administració en aquest tema tan polèmic.
Prèviament a la difusió d’aquestes xifres, per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics (MLT) feia públics el 21-09-2011 els primers resultats de la seva recerca d’aquests conreus amb aquest informe que a continuació pots llegir. Enguany la novetat ha estat que nosaltres hem pogut avançar informació abans que la pròpia administració. Si ho remarcam és perquè d’altra banda, sabem que enguany tindrem menys dades oficials que als darrers anys, tot degut als canvis normatius. Amb el nou reglament de registre de varietats comercials es dona una major privacitat a les dades de les cases comercials de llavors i es deixaran de publicar les dades sobre les varietats de llavors transgèniques venudes per municipis.
Per la nostra part, amb els resultats obtinguts a la campanya de 2010, es decidí arrancar aquesta de 2011 a sa Pobla, on s’han incrementat notòriament aquests cultius -i als municipis veïns de Muro, Búger i Campanet- a més de ser el municipi que presenta major superfície cultivada de blat de les índies.
Un altre motiu és que s’han trobat diverses varietats locals d’aquest cultius, mantingudes tradicionalment a aquesta zona. Tot això planteja un escenari de possibles contaminacions genètiques en presència de cultius de blat d’índies transgènic.

Marc legislatiu i context a Mallorca:

Durant el mes de maig de 2007, en un període governat pel Partit Popular, es va aprovar el Decret 66/2007 que estableix la creació d’un Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’obligatorietat dels agricultors d’informar de les dades de la localització i de la superfície dels seus cultius transgènics per incloure en el Registre. En el mateix Decret es va crear també la Comissió de Bioseguretat, el principal objectiu de la qual és el control i el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears. Desprès de 3 anys des de la seva aprovació, va tenir lloc la primera reunió d’aquesta Comissió durant el febrer de 2010. Ha passat més d’un any desprès d’aquest reunió i no s’ha tornat a convocar, tot i l’acord que estableix que la periodicitat de les seves reunions en sessió ordinària serà de sis mesos.
L’octubre de 2007, durant el govern del Pacte, el Parlament Balear va aprovar la Declaració de les Illes Balears com a Territori Lliure de Cultius Transgènics. Però sembla que no hi hagi hagut voluntat política suficient per fer efectiva aquesta declaració de bones intencions. La tendència a Mallorca de conrear blat de les índies transgènic ha continuat augmentant any rere any. Tant sols a Menorca s’ha aconseguit aturar el cultiu de transgènics fins ara.
Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, hem sol·licitat en repetides ocasions informació al Registre sobre les quantitats i la localització dels transgènics sembrats. Tant sols en una ocasió hem rebut resposta amb les dades globals de hectàrees i nombre de parcel·les, però sense especificar la seva localització ni el municipi al qual pertanyen. Consideram que es una falta de transparència i un risc pels agricultors ecològics o simplement pels que vulguin mantindre els seus cultius lliures de la possible contaminació genètica.

Resultats de la campanya de detecció de cultius transgènics:

Enguany i a diferència dels dos darrers anys ens hem avançat a fer la recollida de mostres i la posterior anàlisi d’aquestes. A més, hem incrementat notablement l’esforç. En total, a la conca de sa Pobla hem recollit 44 mostres repartides pels municipis de Campanet, Búger, sa Pobla i Muro.
Una vegada realitzades les analítiques pertinents, 9 han donat positiu i la seva localització està repartida entre els tres municipis.
La següent taula mostra la ubicació de les parcel·les que han donat un resultat positiu a les analítiques de les mostres recollides; el que vol dir que ens trobem amb camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.

Localitzacions dels camps cultivats amb llavors transgèniques
Dues de les mostres que han donat positiu: la de Campanet (Pol 1- Par 28) i la de sa Pobla (Pol 12 Parc 146) són de camps que es troben arran del torrent de Sant Miquel que desemboca dins el Parc Natural de s’Albufera.
Llavors unes altres fan referència a camps que es localitzen entre el Camp de Ca, el camí de Can Fornari, el camí de Don Xim i el camí de Can Llaveta, tots ells dins el municipi de sa Pobla (Pol 6 Parc 18; Pol 9 Parc 107; Pol 10 Parc 99-100 i 294; Pol 10 Parc 93). Mentre que un altre camp transgènic ha estat localitzat al camí d’en Totxo també dins el municipi de sa Pobla, just abans d’arribar al torrent de Muro (Pol 15 Parc 126).
Finalment, les dues darreres mostres que han donat positiu pertanyen al municipi de Muro.
Els dos camps afectats es troben al voltant de la carretera MA-3430 direcció sa Pobla – Muro. Un just després de passar el torrent de Muro, a l’esquerra aprop de Vinromà (Pol 3 Parc 90) i un altre a la dreta de la carretera (Pol 2 Parc 235).
Tot i el nombre de mostres recollides, els nostres resultats tan sols són una petita aproximació a la realitat present. Ja que hem deixat molts de camps amb presència de blat de les índies sense mostrejar. Car tampoc era la nostra intenció fer-ho tot. Però si suficient per detectar la presència de cultius transgènics.

Risc de contaminació genètica d’altres cultius:

La informació que vos presentam en aquest document té un caràcter agredolç -tot i la presència de transgènics, la majoria de pagesos opten per sembrar varietats no transgèniques- que es torna més agre si valorem les possibilitats de contaminació.
En el cas del blat de les índies, la contaminació transgènica no és una possibilitat sinó una realitat més que demostrada. Dos informes de 20061 i 20082 ens mostraven com els conreus de blat de les índies no modificats genèticament a l’Aragó i a Catalunya han estat contaminats any rere any fins a crear una situació d’abandonament d’aquest cultiu de la gran majoria de pagesos que no volen saber res de transgènics.
Així, tenint en compte aquesta realitat i la literatura científica al del risc de contaminació genètica, volem assenyalar que a aquesta zona s’han sembrat 14 camps a menys de 800 metres de camps transgènics, tres dels quals es troben a menys de 200 metres (No fem cap referència a la legislació, perquè no hi ha cap norma autonòmica, estatal o europea que dicti quina és la distància de seguretat que hi ha d’haver entre els conreus).
El blat de les índies fa servir el vent com a mitjà per pol·linitzar-se, i el seu pol·len pot volar grans distàncies. Així, el pol·len dels conreus de blat de les índies MON810 de sa Pobla, Muro o Campanet haurà volat i hi ha grans possibilitats de què hagi fecundat altres conreus. Si analitzem els grans de blat de les índies provinents d’aquestes fecundacions veurem com tenen presents els gens del MON810, amb tots els inconvenients que això representa. Ara mateix no hi ha cap estudi, ni cap interès per part de l’administració per estudiar la contaminació transgènica a la nostra illa, però unavegada més ens hem de remetre als informes esmentats amb anterioritat que mostren i demostren com la contaminació s’ha generalitzat a Catalunya i l’Aragó en els darrers anys. Només per salut democràtica, convindria que l’assumpte de la contaminació s’abordés seriosament i es fessin estudis.
Els pagesos que opten per no sembrar transgènics tenen els seus motius, igual que els consumidors  que opten per no consumir-los.
A més els informes ens mostren les negatives conseqüències econòmiques que la contaminació transgènica ha tengut en alguns pagesos que havien compromès una producció lliure d’OMG i en els pagesos ecològics (la presència d’OMG està totalment prohibida en l’agricultura i la ramaderia ecològiques). Així mateix, dins el context europeu en què la majoria de la població no vol transgènics i on diferents països (entre ells Alemanya, Àustria, França o Itàlia) prohibeixen aquests conreus, produir conreus transgènics o productes contaminats genèticament no té sentit i representa engrunar-se els dits de cara al futur. Es pot arribar al punt que els productes derivats d’aquest blat de les índies o dels animals alimentats amb ell siguin rebutjats pels consumidors locals i europeus.
Una altra conseqüència de la contaminació transgènica és la pèrdua de biodiversitat. Si hi ha pagesos de la zona que conserven varietats tradicionals -que ens consta que sí-, aquestes tenen moltes possibilitats d’empeltar-se amb gens de MON810, hibridant-se i perdent-se per sempre més
aquesta varietat tradicional.

Notes:
1- Informe La impossible coexistència
2- Informe La coexistencia sigue siendo imposible

Demandes:

– Demanam que l’administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.
– Denunciem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i concretament als responsables polítics per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més d’un any que s’hauria d’haver reunit la Comissió de Bioseguretat i, a dia d’avui, encara no ho ha fet. Així mateix, demanam el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.
– Denunciem el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix d’animals alimentats amb pinsos transgènics.

De cara al futur:

Tenim previst:
– Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació.
– Accions de denúncia dins de la setmana estatal per la diversitat agrícola cultivada (1 a 9 d’octubre).
– Seguim amb la campanya de detecció de cultius transgènics.

Més informació:

Descarregau l’informe en .pdf

e-mail: mallorcasensetransgenics@riseup.net

Web: http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/

Mapa dels camps en risc de contaminació genètica a la zona de sa Pobla

Casi el 10% del total de la superficie agraria del planeta se dedica ya al cultivo de plantas modificadas biotecnológicamente (el nombre por el que los defensores conocen a los transgénicos), según el último recuento realizado por el Servicio Internacional para la Adquisición de Aplicaciones Agro-biotecnológicas (ISAAA por sus siglas en inglés). Ello representa un aumento del 10% en un año, el segundo más alto desde que, en 1996, se empezaron a usar estas plantas, dijo ayer en Madrid el presidente de ISAAA, Clive James.

Aunque el grueso sigue concentrándose en Estados Unidos (66,8 de los 148 millones de hectáreas que el instituto atribuye a estos cultivos, incluida la parte que se siembra para investigar), la zona de mayor crecimiento es Asia, con casi 13 millones de hectáreas solo entre India y China. En estos dos países viven 12,4 millones de los 15,4 millones de personas que se dedican a estos cultivos, la mayoría pequeños propietarios, lo que, para James, es la prueba de sus beneficios.

La excepción a este aumento es Europa. En el continente, solo España cultiva comercialmente una gran superficie (James le asigna 100.000 hectáreas de maíz-bt resistente al taladro, aunque el Ministerio de Medio Ambiente lo rebaja a unas 70.000).

Pero el presidente del ISAAA cree que la situación puede cambiar. Alemania y Suecia empezaron el año pasado a plantar parcelas pequeñas y experimentales de patata transgénica Amflora (que produce más almidón para usos industriales), y él cree que con este tipo de plantas, clave en la alimentación europea, se puede vencer la resistencia de la opinión pública a estos cultivos, una vez que los científicos (Comisión Europea, Agencia Europea de Seguridad Alimentaria) no les ven problemas de seguridad.

Múltiples organitzacions mediambientals i defensores d’un desenvolupament humà i sostenible, s’uneixen perquè la ciutadania pugui mostrar la seva oposició davant aquests experiments i els riscos imprevistos que comporten per realitzar-se a l’aire lliure.

Després de la nota de premsa difosa, fa uns dies, per Amics de la Terra, vam tenir coneixement de la sol.licitud presentada per l’empresa italiana Transact SRL per al cultiu experimental d’arròs transgènic que té per objecte la producció industrial d’una enzim humana destinada al tractament de la malaltia de Gaucher. Davant aquesta situació, diverses organitzacions de la província s’han coordinat per informar la ciutadania sobre els greus riscos que aquest experiment pot suposar per a la salut, el medi ambient i la economia de les comarques del Baix Maestrat i el Montsià.

Inicialment, les entitats que secunden l’acció són: ACSUD Las Segovias, Amics de Palanques, Ecologistes en Acció (a través dels seus grups a la Vall d’Uixó, Vila-real i Vinaròs), Colla Ecologista d’Almassora, Colla Ecologista de Castelló, GECEN, Greenpeace-Castelló, Plataforma Ciutadana no a la Contaminació, Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC), en coordinació amb Amics de la Terra, en la web està allotjada una ciberacció (Http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1340) perquè totes les persones interessades puguin participar i protestar contra els cultius experimentals proposats.

Sabem que hi ha diversos casos de cultius experimentals de transgènics que han acabat contaminant la cadena alimentària, com ha estat el cas del arroz1 (un dels casos més greus va ocórrer als Estats Units amb l’arròs transgènic LL601 de l’empresa Bayer). A més, la contaminació genètica només és possible detectar-la a través de la realització de proves de laboratori. Si es comprova tal contaminació en l’arròs per a alimentació humana, es requeriria la seva destrucció, en no estar autoritzat.

Recordem que els cultius experimentals proposats en el municipi de Vinaròs podrien causar seriosos problemes de contaminació i hibridació en els camps d’arròs del Delta de l’ Ebre, ja que estan situats a menys de 20 km d’aquesta localitat. Atès que en aquest important aiguamoll es produeix el 15% de l’arròs estatal, les conseqüències podrien ser catastròfiques a les cadenes alimentàries. A més tampoc són descartables altres conseqüències 2 (reducció de la biodiversitat, contaminació del sòl i aqüífers, noves resistències en plantes adventícies i insectes, lèrgies, etc.), sobre la base de l’experiència acumulada existent i documentada.

http://www.tierra.org/spip/spip.php?rubrique305

http://www.ecologistasenaccion.org/article9772.html

D’altra banda, hem d’informar que ja existeix tractament per la malaltia de Gaucher i els enzims humanes necessàries, que s’obtenen en espais confinats, com són els laboratoris. Per tant, la seva obtenció a través cultius a l’aire lliure, com el demanat per desenvolupar a Vinaròs (Castelló), és totalment innecessari donat que, tot i les mesures de confinament que es puguin prendre (refugis, distàncies de seguretat …), l’experiència ha demostrat que és impossible evitar la contaminació per transgènics i per tant hauria de seguir el principi de precaució davant d’un risc inacceptable per a la salut pública i el medi ambient.

Per tant, l’interès de l’empresa italiana Transact SRL per experimentar a Vinaròs és exclusivament comercial i es deu a la permissivitat que hi ha a Espanya en aquest àmbit. Itàlia, així com altres països europeus, manté una postura de major precaució i reserves davant l’alliberament de transgènics al medi ambient.

Les organitzacions signants d’aquest document ja han demanat al futur president de la Generalitat Valenciana ia les persones responsables de les conselleries implicades en el Comité Valencià de Control d’Organismes Genèticament Modificats-OGM’s, així com al President de la Comissió Nacional de Bioseguretat, Sr Jesús Huertas, que no es permeti aquest cultiu experimental a Vinaròs. Cal tenir en compte que el Comité Valencià de Control d’OGM’s és l’organisme amb competències per concedir el permís a l’empresa italiana sol.licitant i la Comissió Nacional de Bioseguretat ha de remetre un informe sobre la seva viabilitat (segons fonts consultades, malauradament gairebé sempre sol adduir-que es desconeix l’existència de riscos, circumstància que xoca amb les evidències documentades).

Considerem que encara existeix, científicament, un gran desconeixement sobre els efectes, a llarg termini, dels cultius transgènics sobre la salut, motiu pel qual s’han muntat aquestes accions i activitats contra les experiències agràries demanades. Totes les investigacions realitzades avui en dia, s’han desenvolupat en laboratoris (espais confinats) i per curts períodes de temps, motiu pel qual entenem que no es poden descartar greus riscos per a la salut pública, a mig i llarg termini, en realitzar experiències a l’aire lliure. Per tant, hauríem de seguir mantenint el principi de precaució ja que no hi ha certesa científica sobre les seves conseqüències.

Organitzacions signants:

ACSUD Las Segovias
Amics de Palanques
Amics de la Terra
Ecologistes en Acció a la Vall d’Uixó, Vila-real i Vinaròs
Colla Ecologista d’Almassora
Colla Ecologista de Castelló
GECEN
Greenpeace-Castelló
Plataforma Ciutadana no a la contaminació
Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC)

Medi Ambient prepara un registre obligatori de finques sembrades amb blat de moro modificat genèticament i demanarà “accentuar el control” dels cultius.

Manuel Ansede Madrid 2011.04.18 08:00. Font: http://www.publico.es/ciencias/371784/el-gobierno-creara-una-lista-negra-de-parcelas-con-transgenicos

L’únic país d’Europa que aposta clarament pel cultiu de transgènics, Espanya, pegarà un cop de timó en els propers mesos. El Govern prepara un registre obligatori de parcel conreades amb blat de moro modificat genèticament en el qual els agricultors s’hauran d’apuntar sempre abans de sembrar i mitjançant comunicació formal i expressa, segons el full de ruta de l’Executiu en matèria de transgènics, a les conclusions ha tingut accés públic.

El document assegura que “el Govern no incentivarà el cultiu de transgènics “, encara que en la pràctica el desincentivarà. Els propietaris de les terres hauran de comunicar en quina parcel exactes planten transgènics, de quin tipus són i “les mesures adoptades en cada cultiu per evitar contaminació externa “. La creació d’aquesta llista negra de agricultors transgènics, amb un indubtable poder dissuasori, es concretarà mitjançant un reial decret abans que acabi la legislatura.

Els agricultors hauran de retratar davant l’opinió pública

Una plaga que causa estralls

La ministra Rosa Aguilar canvia així el pas marcat per la seva predecessora al capdavant del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, que sempre va donar suport al cultiu de transgènics a Espanya. Aguilar, en canvi, va defensar el programa electoral antitransgènics d’Esquerra Unida fins que va abandonar la formació per entrar a la Junta d’Andalusia amb els socialistes. Recentment nomenada ministra, el desembre de 2010, la exalcaldessa de Còrdova va assegurar en una entrevista amb aquest diari que menjava transgènics “sense problemes”.

A Espanya es van plantar el 2010 unes 76.000 hectàrees de blat de moro amb gens alterats en laboratori, gairebé una quarta part del total del blat de moro nacional. Aquestes plantes modificades genèticament són resistents a una plaga que causa estralls a Aragó i Catalunya: els anomenats insectes de l’ trepant o barrinadors de la tija. Quan aquests bestioles roseguen l’ tija, una proteïna tòxica per a ells paralitza el seu sistema digestiu i moren.

El mateix Ministeri afirma que aquests aliments no són perjudicials

A partir de l’entrada en vigor del Reial decret, els agricultors que vulguin sembrar aquesta varietat resistent al trepant, desenvolupada en origen per la multinacional nord-americana Monsanto, hauran de retratar en el registre i exposar-se a l’opinió pública. Segons el últim Eurobaròmetre, de 2010, només el 35% dels espanyols dóna suport al cultiu d’organismes transgènics. El 2002, el percentatge arribava al 61%. El temor dels ciutadans és tal que el blat de moro només es dedica al consum animal, perquè cap empresa s’ha atrevit a comercialitzar- per a les persones. No obstant això, la mateixa enquesta revelava que al país d’Europa amb major superfície sembrada amb transgènics un de cada quatre ciutadans no ha sentit parlar mai d’aquesta tecnologia.

Sense incentius

El creixent rebuig dels espanyols als transgènics no es correspon amb cap evidència científica que indiqui perill. El mateix Ministeri explica en la seva pàgina web que “no hi ha cap estudi científic que demostri que aquests aliments siguin perjudicials per a la salut “. La indústria sempre ha esgrimit aquesta absència de riscos per a rebutjar la creació d’un registre de parcel conreades amb blat de moro modificat. La ròpia existència d’una llista negra i sembra dubtes sobre la seva seguretat, argumentaven.

En l’actualitat només es coneix el nombre d’hectàrees per autonomia

Les organitzacions antitransgènics, com Greenpeace o Amics de la Terra, sí reclamen des de fa anys la creació d’un registre públic, com segons ells exigeix ​​la legislació europea. Fins a la data, el Govern espanyol havia interpretat aquestes directives d’una altra manera i només ha publicat el nombre d’hectàrees transgèniques a cada comunitat autònoma, sense dir on es troben exactament. A Espanya no hi ha res semblant a un registre. La superfície sembrada es calcula en funció de les vendes de llavors modificades genèticament declarades per les multinacionals.

L’actualització del nou registre central serà responsabilitat de les comunitats autònomes, segons el full de ruta de l’Executiu, que buscarà “El màxim grau de consens i participació dels sectors”. El document també assenyala que “el Govern d’Espanya no anirà a més en primes i incentius al cultiu de transgènics “, tot i que actualment no hi ha recompenses econòmiques per al cultiu de transgènics, més enllà del estalvi en insecticides contra la plaga del trepant.

Tres Espanyes

El discurs del Govern ha canviat per complet. En els papers del Departament d’Estat dels EUA revelats per Wikileaks apareixia el secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, demanant al ambaixador nord-americà pressió a la UE a favor dels aliments transgènics. Malgrat la seva suposada seguretat absoluta, Àustria, França, Alemanya, Grècia, Hongria i Luxemburg han prohibit el seu cultiu. Només Espanya, la República Txeca, Portugal, Romania, Polònia i Eslovàquia planten organismes modificats genèticament a la UE. I, dins d’ells, Espanya cultiva aproximadament el 80% del total europeu.

Ara, l’Executiu sembla sospitar. “Les autoritats científiques han mantenir un seguiment continuat de l’evolució i conseqüències dels cultius, i les autoritats de gestió, tant nacionals com regionals, han accentuar el seguiment i control dels cultius “, assegura el document.

Si es confirmen les traves burocràtiques als transgènics en el nostre país, la UE es quedarà definitivament despenjada del ritme dels grans països americans i alguns asiàtics, com l’Índia i la Xina. Si es portessin a Espanya totes les hectàrees de terra conreades amb transgènics en tot el món el 2010, caldria recórrer el país des de Huelva fins a Girona i des de Cartagena fins a la Corunya travessant un atapeït camp de panotxes de blat de moro, filagarses de cotó i grans de soja amb els seus gens modificats en el laboratori. I encara faltarien dues Espanyes.

L’any passat, la xifra de transgènics plantats en el món va fregar per primera vegada els 1,5 milions de quilòmetres quadrats. El 80% de la soja que es planta al planeta ja és transgènica. I el 65% del cotó. I el 30% del blat de moro.

La UE, voluntàriament, s’ha quedat fora d’aquest boom. El 1998, Brussel va aprovar el cultiu del blat de moro amb gens modificats per la multinacional nord-americana Monsanto per ser resistent a la plaga del trepant. Des de llavors, res. La UE només va aprovar el 2010 una patata transgènica de la química alemanya BASF, l’ús serà residual, per obtenir midó per a les indústries del paper, tèxtil i de adhesius.

Gairebé la meitat de tot el plantat es troba als EUA. I la resta es reparteix entre Brasil, Argentina, Índia i Canadà. El primer país europeu en aquesta llista és Espanya, en el lloc 16, segons l’últim informe de l’ Servei Internacional per a l’Adquisició d’Aplicacions Agrobiotecnològiques. A més de conrear blat de moro, Espanya ho importa dels EUA i Argentina, com la soja i la colza transgèniques, la sembra no està autoritzada al nostre país.

El vot modifica la proposta presentada per la Comissió Europea (CE) el passat juliol per canviar les polítiques sobre els organismes genèticament modificats (OGM) per tal de donar més llibertat als governs perquè decideixin si permeten o veten aquests cultius en el seu territori. L’Executiu comunitari va plantejar que els estats membres puguin prohibir aquests cultius al·legant diverses raons, però excloent específicament les de tipus mediambiental.

L’informe votat al Parlament va obtenir 34 vots a favor, 10 en contra i 16 abstencions. Segons l’eurodiputada liberal Corinne Lepage, responsable del fitxer, la posició defensada per l’Eurocambra implica que els països “podran citar l’impacte agrícola o mediambiental i els efectes socioeconòmics lligats a la contaminació per justificar una prohibició o restricció en el cultiu dels transgènics “.

La decisió es pot basar, per exemple, en el caràcter invasiu dels cultius, la necessitat de mantenir la biodiversitat o els riscos de contaminació.

El Ple del Parlament Europeu votarà l’informe el proper 7 de juny.

L’organització ecologista Greenpeace va lloar la decisió adoptada i va assenyalar que els arguments mediambientals són “crucials” perquè les prohibicions nacionals siguin forts des del punt de vista legal.

El projecte de Brussel·les no canvia el sistema actual d’autorització d’OGM, però una vegada  que un producte és aprovat per al seu cultiu, la CE vol deixar lliure al país perquè triï plantar o, per contra, vetar.

En l’actualitat, la Unió Europea (UE) només permet la sembra de dos tipus d’OGM: el blat de moro MON810 i la patata Amflora per a usos industrials no alimentaris. D’altra banda, autoritzala venda de 17 transgènics per a aliments o pinsos, com ara varietats de remolatxa,  soja, cotó i blat de moro.

Espanya és el país de la UE amb més superfície d’OGM, amb un 80% de les plantacions de blat de moro transgènic i una extensió nacional que ronda les 76.000 hectàrees. Per contra, apliquen salvaguardes contra el cultiu de transgènics França, Grècia, Alemanya, Luxemburg,  Àustria i Hongria.

Font: Greenpeace

Las pancartas exhibían los mensajes ¡Peligro transgénicos!, Defendamos la soberanía alimentaria de los pueblos y No a los transgénicos. No sembremos servidumbre, además de leer y repartir un comunicado entre los viandantes.

Esta protesta se en enmarca en la III Semana Estatal de Lucha Contra los Transgénicos, en la que grupos en contra de estos cultivo han llevado a cabo multitud de acciones frente a las sedes provinciales del Gobierno central.

En ellas protestan por la política protransgénica del gobierno y han exigido la inmediata prohibición del cultivo, la importación y la experimentación a cielo abierto con transgénicos.

Según los manifestantes, desde hace más de una década el Gobierno de España ha defendido prácticamente en solitario el cultivo de transgénicos en la Unión Europea y es el único país que ha tolerado su cultivo a gran escala.

Grandes potencias agrícolas europeas como Francia o Alemania y otros siete países europeos han prohibido ya su cultivo dentro de sus fronteras debido a los impactos sociales y ambientales de los transgénicos, la imposibilidad de coexistencia entre esta agricultura y la convencional o ecológica, y por sus efectos para la salud.

La información revelada por Wikileaks a finales de 2010 confirmó la existencia de una estrategia conjunta a favor de los transgénicos de los gobiernos de España y EEUU, según las mismas fuentes.

Según datos del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, en España se cultivan en torno a 60 000 hectáreas de maíz modificado genéticamente. Además, acogió en 2010 el 42 por ciento de los experimentos con transgénicos al aire libre de la UE.

Arrojan 500 kilos de maíz transgénicos en Cáceres ( El Periódico Extremadura – 15/04/2011 )

Avui, dia 15 a les 8h del matí 6 persones s’han encadenat a les reixes de la seu de la Delegació del Govern Central a Barcelona en el marc de la III Setmana Estatal de Lluita Contra els Transgènics i per la Sobirania Alimentaria. Prop de les 10h del matí un destacament dels Mossos d’Esquadra les han tallat les cadenes, les han identificades i les han deixat en llibertat juntament amb una quarantena de persones que han participat activament en l’acció de protesta amb solidaritat i suport amb les encadenades exigint la Prohibició del Transgènics ja! i portant una pancarta amb el lema “Som el corcó d’aquest Govern transgènic”.

Des de fa més d’una dècada el Govern d’Estat espanyol ha defensat pràcticament en solitari el conreu de transgènics a la UE, i és l’únic país que ha tolerat el seu conreu a gran escala. Les grans potències agrícoles europees com França i Alemanya, junt amb altres set països europeus han prohibit ja el seu conreu dins les seves fronteres degut als impactes socials i ambientals dels conreus transgènics, la impossibilitat de coexistència entre una agricultura transgènica i una agricultura convencional o ecològica i pel seus efectes sobre la salut. Segons dades del propi ministeri, es conreen al nostre país aproximadament 60.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament. A més a més, l’Estat Espanyol acollí l’any 2010 el 42% dels experiments amb transgènics a l’aire lliure de la UE.

La informació revelada per WikiLeaks a finals del 2010i va confirmar l’existència d’una estratègia conjunta a favor dels transgènics dels governs d’Espanya i EEUU., això explica perquè s’ha permès que les multinacionals del sector imposin els seus interessos malgrat els innumerables casos de contaminació genètica i els danys socials i econòmics que aquests conreus han ocasionat.

El Govern espanyol fa recaure la responsabilitat de les seves decisions en la Comissió Nacional de Bioseguretat, un òrgan on només hi ha 7 representants científics (d’un total de 46 membres), la majoria d’ells públicament defensors dels transgènics, amb relacions molt properes a la indústria de les llavors modificades, a les seves fundacions i als lobbies. El màxim exponent d’aquesta permanent convivència el trobem en el propi Ministerio de Ciencia e Innovación, la titular del qual, Cristina Garmendia, va ser presidenta d’ASEBIO (Asociación Española de Bioempresas), un dels principals lobbies protransgènics a l’Estat Espanyol.

El govern español com el de la Generalitat de Catalunya,mantenen aquest situació malgrat el clar refús i la preocupació de la ciutadania davant el conreu i el consum de transgènics. Segons l’ultima enquesta publicada per la Unió Europea, el refús de la ciutadania als transgènics segueix augmentant. A nivell europeu, el 61% dels europeus refusa els transgènics. A l’Estat español, el 53% de la població s’oposa a introduir gens d’altres espècies als aliments, mentre que tan sols el 29 es mostra favorable.

Des que es van introduir els transgènics a Europa, a l’Estat espanyol la societat civil s’ha organitzat en grups i plataformes antitransgèniques a tots els territoris. Sindicats agraris, organitzacions ecologistes, grups de consum, pares i mares i altres grups d’afinitat hem sortit nombroses vegades als carrers per denunciar la política del govern espanyol en matèria de transgènics.Un cop més exigim:

• La prohibició immediata del conreu, la importació i l’experimentació a cel obert amb organismes modificats genèticament.
• Una investigació independent que clarifiqui les responsabilitats en quant a la falta de control i seguiment dels conreus transgènics i l’ocultació d’informació pública.
• Recolzament públic i decidit a la producció ecològica.

Signen: Grups d’afinitat antitransgènics

[1] Aris, A., S. Leblanc. Maternal and fetal exposure to pesticidas associated to genetically modified foods in Eastern Townships of Quebec, Canada. Reproductive Toxicology (2011), doi:10.1016/j.reprotox.2011.02.004 (http://somloquesembrem.files.wordpress.com/2010/07/arisleblanc2011.pdf).

Font: Somloquesembrem

Les organitzacions demandants representen al voltant de 270.000 persones, i busquen demostrar que el fonament legal per a les patents de Monsanto està equivocat, ja que els transgènics que aquesta fabrica produeixen provats efectes negatius sobre l’economia i sobre la salut humana.

“Aquest cas es pregunta si Monsanto té el dret de demanar als agricultors orgànics per infracció de patent si les llavors transgèniques de Monsanto aterren a la seva propietat “, va assenyalar  Dan Ravich, director de PUBPAT, en un comunicat publicat ahir per l’esmentada fundació. “Resulta bastant pervers que un agricultor orgànic contaminat per llavors transgèniques sigui acusat d’infringir una patent, però Monsanto ha fet aquestes acusacions en el passat i és famosa per haver demandat a centenars d’agricultors “, ha afegit.

Al seu torn, el representant legal va considerar que la història ha demostrat que les llavors transgèniques no poden coexistir amb les orgàniques, i que segons aquest, està en  sintonia amb els interessos de la gegant de l’agronegoci, que busca eliminar la producció tradicional per tenir el monopoli sobre el subministrament dels aliments.

De fet, entre aquestes evidències històriques pot citar la contaminació transgènica sobre la canola orgànica als Estats Units, que va portar pràcticament a la seva extinció. Així mateix, altres cultius orgànics, com la alfals i el cotó, també es troben amenaçats per l’avanç de
els transgènics.

“Hem de protegir el nostre món defensant la nostra sobirania sobre les llavors, que és el nostre recurs més preciós i sagrat “, va dir una de les demandants, Rose Marie Burroughs, integrant de Califòrnia cloverleaf Farms. “El poble ha de tenir el dret als recursos de la terra per la seva subsistència “, va sentenciar.

Per la seva banda, l’empresa no va respondre de forma oficial a la demanda en la seva pàgina web, encara que sí va aparèixer una resposta al seu bloc, “Beyond the ROWS “, on s’indica que les acusacions són falses i es cataloga el procediment com “un ardit publicitari” que busca generar confusió sobre l’agricultura als Estats Units.

Font: www.ecoportal.net

Podeu descarregar-vos el document en pdf clikant agroecologia_pdf