Mallorca Lliure de Transgènics Agroecologia, Sobirania Alimentària, …

Primers resultats de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2011

21.09.2011

Actualitzat el 10/10/2011

Per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics publica les localitzacions de parcel·les on s’ha conreat blat de les índies modificat geneticament a la nostra illa. En aquest informe que ara vos presentam trobareu els resultats de les prospeccions que hem fet a la zona de sa Pobla, allà on més blat de les índies es conrea a la nostra illa. Al document veureu que s’han localitzat diferents parcel·les als municipis de Campanet, Muro i sa Pobla. Però allò més novedós d’aquest informe és que per primera vegada indica’m on són les parcel·les quan encara no han estat segades.

Introducció:

A les acaballes del mes de setembre ens arribaren les primeres dades oficials sobre conreus transgènics a Mallorca. Segons el Ministeri, a les Illes Balears es vengueren llavors de blat de les índies transgènic MON810 com per a sembrar 51,47 ha. El que ens torna a recordar que els Organismes Modificats Genèticament (OMG) són una realitat ben present aquí a Mallorca. Encara falta conèixer la suposada informació pública del registre de parcel·les amb OMG que gestiona la conselleria d’agricultura, així com al informació recollida a les declaracions de la PAC dels pagesos.
Però de qualsevol manera, la major utilitat d’aquestes xifres és per demostrar la manca de rigor de l’administració, ja que com hem pogut fer públic els darrers anys, aquestes mai coincideixen entre elles, el que assenyala la poca sensibilitat de l’administració en aquest tema tan polèmic.
Prèviament a la difusió d’aquestes xifres, per tercer any consecutiu, la campanya Mallorca Lliure de Transgènics (MLT) feia públics el 21-09-2011 els primers resultats de la seva recerca d’aquests conreus amb aquest informe que a continuació pots llegir. Enguany la novetat ha estat que nosaltres hem pogut avançar informació abans que la pròpia administració. Si ho remarcam és perquè d’altra banda, sabem que enguany tindrem menys dades oficials que als darrers anys, tot degut als canvis normatius. Amb el nou reglament de registre de varietats comercials es dona una major privacitat a les dades de les cases comercials de llavors i es deixaran de publicar les dades sobre les varietats de llavors transgèniques venudes per municipis.
Per la nostra part, amb els resultats obtinguts a la campanya de 2010, es decidí arrancar aquesta de 2011 a sa Pobla, on s’han incrementat notòriament aquests cultius -i als municipis veïns de Muro, Búger i Campanet- a més de ser el municipi que presenta major superfície cultivada de blat de les índies.
Un altre motiu és que s’han trobat diverses varietats locals d’aquest cultius, mantingudes tradicionalment a aquesta zona. Tot això planteja un escenari de possibles contaminacions genètiques en presència de cultius de blat d’índies transgènic.

Marc legislatiu i context a Mallorca:

Durant el mes de maig de 2007, en un període governat pel Partit Popular, es va aprovar el Decret 66/2007 que estableix la creació d’un Registre d’Organismes Modificats Genèticament a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l’obligatorietat dels agricultors d’informar de les dades de la localització i de la superfície dels seus cultius transgènics per incloure en el Registre. En el mateix Decret es va crear també la Comissió de Bioseguretat, el principal objectiu de la qual és el control i el seguiment dels cultius transgènics a les Illes Balears. Desprès de 3 anys des de la seva aprovació, va tenir lloc la primera reunió d’aquesta Comissió durant el febrer de 2010. Ha passat més d’un any desprès d’aquest reunió i no s’ha tornat a convocar, tot i l’acord que estableix que la periodicitat de les seves reunions en sessió ordinària serà de sis mesos.
L’octubre de 2007, durant el govern del Pacte, el Parlament Balear va aprovar la Declaració de les Illes Balears com a Territori Lliure de Cultius Transgènics. Però sembla que no hi hagi hagut voluntat política suficient per fer efectiva aquesta declaració de bones intencions. La tendència a Mallorca de conrear blat de les índies transgènic ha continuat augmentant any rere any. Tant sols a Menorca s’ha aconseguit aturar el cultiu de transgènics fins ara.
Des de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics, hem sol·licitat en repetides ocasions informació al Registre sobre les quantitats i la localització dels transgènics sembrats. Tant sols en una ocasió hem rebut resposta amb les dades globals de hectàrees i nombre de parcel·les, però sense especificar la seva localització ni el municipi al qual pertanyen. Consideram que es una falta de transparència i un risc pels agricultors ecològics o simplement pels que vulguin mantindre els seus cultius lliures de la possible contaminació genètica.

Resultats de la campanya de detecció de cultius transgènics:

Enguany i a diferència dels dos darrers anys ens hem avançat a fer la recollida de mostres i la posterior anàlisi d’aquestes. A més, hem incrementat notablement l’esforç. En total, a la conca de sa Pobla hem recollit 44 mostres repartides pels municipis de Campanet, Búger, sa Pobla i Muro.
Una vegada realitzades les analítiques pertinents, 9 han donat positiu i la seva localització està repartida entre els tres municipis.
La següent taula mostra la ubicació de les parcel·les que han donat un resultat positiu a les analítiques de les mostres recollides; el que vol dir que ens trobem amb camps de blat d’índies transgènics de la varietat Mon-810 de Monsanto.

Localitzacions dels camps cultivats amb llavors transgèniques
Dues de les mostres que han donat positiu: la de Campanet (Pol 1- Par 28) i la de sa Pobla (Pol 12 Parc 146) són de camps que es troben arran del torrent de Sant Miquel que desemboca dins el Parc Natural de s’Albufera.
Llavors unes altres fan referència a camps que es localitzen entre el Camp de Ca, el camí de Can Fornari, el camí de Don Xim i el camí de Can Llaveta, tots ells dins el municipi de sa Pobla (Pol 6 Parc 18; Pol 9 Parc 107; Pol 10 Parc 99-100 i 294; Pol 10 Parc 93). Mentre que un altre camp transgènic ha estat localitzat al camí d’en Totxo també dins el municipi de sa Pobla, just abans d’arribar al torrent de Muro (Pol 15 Parc 126).
Finalment, les dues darreres mostres que han donat positiu pertanyen al municipi de Muro.
Els dos camps afectats es troben al voltant de la carretera MA-3430 direcció sa Pobla – Muro. Un just després de passar el torrent de Muro, a l’esquerra aprop de Vinromà (Pol 3 Parc 90) i un altre a la dreta de la carretera (Pol 2 Parc 235).
Tot i el nombre de mostres recollides, els nostres resultats tan sols són una petita aproximació a la realitat present. Ja que hem deixat molts de camps amb presència de blat de les índies sense mostrejar. Car tampoc era la nostra intenció fer-ho tot. Però si suficient per detectar la presència de cultius transgènics.

Risc de contaminació genètica d’altres cultius:

La informació que vos presentam en aquest document té un caràcter agredolç -tot i la presència de transgènics, la majoria de pagesos opten per sembrar varietats no transgèniques- que es torna més agre si valorem les possibilitats de contaminació.
En el cas del blat de les índies, la contaminació transgènica no és una possibilitat sinó una realitat més que demostrada. Dos informes de 20061 i 20082 ens mostraven com els conreus de blat de les índies no modificats genèticament a l’Aragó i a Catalunya han estat contaminats any rere any fins a crear una situació d’abandonament d’aquest cultiu de la gran majoria de pagesos que no volen saber res de transgènics.
Així, tenint en compte aquesta realitat i la literatura científica al del risc de contaminació genètica, volem assenyalar que a aquesta zona s’han sembrat 14 camps a menys de 800 metres de camps transgènics, tres dels quals es troben a menys de 200 metres (No fem cap referència a la legislació, perquè no hi ha cap norma autonòmica, estatal o europea que dicti quina és la distància de seguretat que hi ha d’haver entre els conreus).
El blat de les índies fa servir el vent com a mitjà per pol·linitzar-se, i el seu pol·len pot volar grans distàncies. Així, el pol·len dels conreus de blat de les índies MON810 de sa Pobla, Muro o Campanet haurà volat i hi ha grans possibilitats de què hagi fecundat altres conreus. Si analitzem els grans de blat de les índies provinents d’aquestes fecundacions veurem com tenen presents els gens del MON810, amb tots els inconvenients que això representa. Ara mateix no hi ha cap estudi, ni cap interès per part de l’administració per estudiar la contaminació transgènica a la nostra illa, però unavegada més ens hem de remetre als informes esmentats amb anterioritat que mostren i demostren com la contaminació s’ha generalitzat a Catalunya i l’Aragó en els darrers anys. Només per salut democràtica, convindria que l’assumpte de la contaminació s’abordés seriosament i es fessin estudis.
Els pagesos que opten per no sembrar transgènics tenen els seus motius, igual que els consumidors  que opten per no consumir-los.
A més els informes ens mostren les negatives conseqüències econòmiques que la contaminació transgènica ha tengut en alguns pagesos que havien compromès una producció lliure d’OMG i en els pagesos ecològics (la presència d’OMG està totalment prohibida en l’agricultura i la ramaderia ecològiques). Així mateix, dins el context europeu en què la majoria de la població no vol transgènics i on diferents països (entre ells Alemanya, Àustria, França o Itàlia) prohibeixen aquests conreus, produir conreus transgènics o productes contaminats genèticament no té sentit i representa engrunar-se els dits de cara al futur. Es pot arribar al punt que els productes derivats d’aquest blat de les índies o dels animals alimentats amb ell siguin rebutjats pels consumidors locals i europeus.
Una altra conseqüència de la contaminació transgènica és la pèrdua de biodiversitat. Si hi ha pagesos de la zona que conserven varietats tradicionals -que ens consta que sí-, aquestes tenen moltes possibilitats d’empeltar-se amb gens de MON810, hibridant-se i perdent-se per sempre més
aquesta varietat tradicional.

Notes:
1- Informe La impossible coexistència
2- Informe La coexistencia sigue siendo imposible

Demandes:

– Demanam que l’administració aporti informació pública sobre la localització exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears.
– Denunciem a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i concretament als responsables polítics per la seva absoluta passivitat en el tema. Fa més d’un any que s’hauria d’haver reunit la Comissió de Bioseguretat i, a dia d’avui, encara no ho ha fet. Així mateix, demanam el compliment de les seves funcions de seguiment i control dels cultius OMG.
– Denunciem el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix d’animals alimentats amb pinsos transgènics.

De cara al futur:

 

Tenim previst:
– Difondre informació adreçada als consumidors/eres i als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que impliquen els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació.
– Accions de denúncia dins de la setmana estatal per la diversitat agrícola cultivada (1 a 9 d’octubre).
– Seguim amb la campanya de detecció de cultius transgènics.

Més informació:

 

Descarregau l’informe en .pdf

e-mail: mallorcasensetransgenics@riseup.net

Web: http://www.autistici.org/mallorcasensetransgenics/

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mapa dels camps en risc de contaminació genètica a la zona de sa Pobla


 

Resultats de la campanya Mallorca Lliure de Transgènics 2010

16.02.2011

Ha passat un any més i la raó de ser d’aquesta campanya segueix present. I és que a les Balears, la presència de cultius transgènics a fora vila és una evidència.

Enguany segons les dades oficials del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí de l’Estat espanyol a les Illes Balears s’han venut un total de dosis equivalent a 77 hectàrees. Si tenim en compte que les dosis són de 50.000 llavors cadascuna. I sabem que a una hectàrea hi caben unes 94021,7 llavors.

Feim càlculs i ens dona que enguany s’han venut un total (més o manco) de 7.239.617 llavors de blat de les Índies modificades genèticament. Això equival a dir que s’haurien venut unes 144,7 dosis.

Ara bé tota aquesta informació elaborada per nosaltres a partir de la dada de 77 hectàrees publicada oficialment pel MMARM tan sols és una aproximació a la realitat. Per què resulta que segons declaracions fetes a IB3 Ràdio, pel responsable autonòmic del registre d’aquests tipus de cultius , enguany a la declaració de la PAC realitzada per les explotacions agrícoles de les Illes Balears s’han declarat 62,52 hectàrees de blat de les Índies modificat genèticament.

Per tant, ja d’entrada no tornen a quadrar les xifres presentades per les dues administracions (una estatal i l’altra autonòmica). Recordem que tot i que enguany és obligatori fer la declaració d’aquest tipus de cultiu a la PAC, abans ja era obligatori la seva inscripció al registre autonòmic i aquest mancava de dades.

Pel que respecte, a la nostra recollida de mostres dins el 2010, s’ha de precisar que al final, analitzarem un total de 16 mostres. Aquestes foren recollides al Pla de Sant Jordi (7 mostres), sa Pobla (5 mostres), Manacor (3 mostres) i Montuïri (1 mostra). D’aquestes les del Pla de Sant Jordi, les de Manacor i la de Montuïri han donat negatiu. Mentre que de les 5 mostres recollides a sa Pobla 3 han donat positiu.

Quan deim positiu vol dir que les llavors contenen la proteïna de la llavor comercial MON810. Aquesta llavor de blat de les Índies pertany a la multinacional MONSANTO. Una llavor transgènica.

Aquestes que han donat positiu serien les parcel·les 42 i 65 del polígon 08 de sa Pobla. A més d’una parcel·la ubicada entre les finques de son Puig i son Farratgera dins el polígon 14 del mateix municipi.

Com a noticia bona tenim que per primera vegada en 12 anys el pagès que sembrava blat de les Índies transgènic al Pla de Sant Jordi no ho ha fet. Segurament aquest canvi es degui a la subvenció (del 50%) en la compra de blat de les Índies no transgènic oferida per l’empresa pública Millora Agrària SA. Aquesta empresa que depèn de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears al 2010 va subvencionar per primera vegada la compra de llavors de blat de les Índies no transgèniques. Així sospitam que el pagès s’hi va acollir.

Igualment sabem que les empreses venedores de llavors transgèniques o bé es varen passejar mesos abans pels magatzems oferint un bon preu o bé que en ple període de sol·licitud de subvenció aquestes varen fer una oferta millor que la de la conselleria.

Respecte a sa Pobla, s’ha de dir que enguany ha estat la primera vegada que hem recollit mostres a aquest municipi. I mira per on, que de 5, 3 ens han donat positiu a l’anàlisi de la proteïna de la llavor comercial MON810. Segurament anys enrere ja n’hi devia haver.

Per una altra banda, ens agradaria poder oferir més dades reals, però com que a nivell de l’administració encara no s’ha donat a conèixer la totalitat de la superfície sembrada dins el 2010 amb blat de les Índies (transgènic, convencional i ecològic), fa mal valorar quin tant per cent representen els cultius transgènics.

Taula Evolutiva
Enguany el MMARM ha publicat la relació de cultius transgènics durant els darrers 12 anys a cada comunitat autònoma.

En la taula adjunta es pot observar clarament la tendència positiva que tenen els cultius transgènics a l’illa de Mallorca. En manco, de quinze anys s’ha passat d’haver-hi absència total a haver-hi quasi unes 100 hectàrees. Segurament els anys on no hi surten transgènics deu ser més per manca de dades que no per absència d’aquests.

Fins ara, encara no s’ha sabut de cap contaminació a camps veïns. Però també, és cert, que aquest tipus d’analítiques no les ha duit a terme ningú. Ni la pròpia administració. Ens arriscam a dir, que segurament ja es deuen haver donat processos de contaminació genètica, però ni els responsables d’agricultura ni el servei de protecció d’espècies ni el departament de sanitat vegetal en diuen res al respecte. I així fa mal valorar.

Demandes

Estam farts que l’administració incompleixi el que marca la normativa, no aportant la ubicació exacta dels cultius transgènics sembrats a les Balears. Aquesta informació és vital per a la resta de productors (convencionals i ecològics). Per això demanam que la facin pública.

Denunciam a la Conselleria de Presidència i concretament als responsables polítics de l’Àrea d’Agricultura i Pesca per la seva absoluta passivitat en el tema. De fet fa més d’un any que haurien d’haver convocat la Comissió de Bioseguretat i encara esperam.

Denunciam el fet que la carn és venuda a les carnisseries sense informar als consumidors que la carn procedeix de pinsos transgènics

De cara al futur

Estam acabant de redactar dos fulletons adreçats un als consumidors/eres i l’altre als pagesos/es sobre el risc i la problemàtica que implica el cultiu de llavors transgèniques.

El descontrol de xifres governamentals sobre els transgènics a Balears es torna a repetir

27.01.2011

Les xifres de camps conreats amb blat de les Índies omg no quadren

Les xifres ens tornen a donar la raó. Si des del Govern espanyol i l’agroindústria es continua afirmant que els organismes modificats genéticament (OMG) són segurs, tot i la manca d’estudis independents que ho demostrin, una comparativa entre les xifres aportades pel Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí (MARM) i les del registre de parcel·les amb conreus OMG de les Illes Balears treuen a la llum el seu fal·laç discurs.

Les informacions publicades pel MARM ens parlen de dues xifres diferents per al nostre territori. D’una banda, en el full anomenat “Superficie en hectareas de variedades maiz G.M. que se encuentran incluidas en el registro de variedades comerciales”, el ministeri parla de 77 ha. de conreus OGM a les Illes. Però d’altra banda al seu full “Estimació de la superficie total de variedades OMG cultivadas en España” en xerra de 75 ha. per les illes. Tot i que sembla que el desfasament no és gran, no deuria d’existir. Es tracta d’un assumpte relacionat amb la seguretat alimentària i ambiental.

De qualsevol manera, la cosa es fa més greu quan creuem aquestes dades amb les del registre autonòmic de parcel·les que sembren OMG. Aquest registre apunta 62,5 ha. d’aquests cultius sembrades en 2010 a les Balears (totes elles sembrades amb blat de les Índies transgènic).

El conjunt és molt gràfic i ens mostra el descontrol que duu l’administració en respecte als cultius transgènics, doncs no sap ben bé ni on es sembren. Aquest descontrol posa en evidència l’autoritat dels governs, tant l’autonòmic com l’espanyol en aquesta matèria.

Davant de tanta inseguretat, des de Mallorca Lliure de Transgènics no podem més que tornar a exigir la fi del conreu de blat de les índies transgènic a les nostres illes i l’aturada de la producció i la importació de pinsos transgènics.

Documents esmentats:

Superficie cultivada Maíz OMG por provincias 2010

serie_maizgm98_06